Convé que alguna vegada hi hagi un record d'aquests nostres patrons més enllà dels murs de l'església. Amb més motiu, quan no tenim cap celebració popular que en faci memòria. Per qui encara no sap ben bé quins són els seus noms, ni qui foren aquests sants màrtirs.

Història dels dos Sants. Seguim la breu narració que el martirologi Romà (el llibre que conté les vides i actes del màrtirs) fa del seu martiri: Dioclecià, emperador de Roma al segle IV, va decretar una gran persecució contra els cristians (l'últim que l'Imperi realitzà). Quirze era un nen de tres anys, fill d'una dona nomenada Julita que fou acusada de ser cristiana. Un jutge, per nom Alexandre, la feu assotar cruelment, i davant dels turments de la seva mare Quirze plorava inconsolable. Enfurismat el jutge, el va esclafar contra els graons del tribunal fins que morí. A Julita, després de patir els brutals assots i altres horribles suplicis li tallaren el cap. Succeí a Cilícia de Tars. (Avui aquesta antiga regió romana és la província d'Adana, a Turquia, a la costa del Mediterrani, en la perpendicular amb l'illa de Xipre).

La devoció vers ells fou notable a l'edat mitjana de la història. S'estengué a Itàlia, Espanya i, sobretot a França, on hi ha molts indrets i esglésies que porten el nom de St. Cyr. Segons alguns entesos, els llocs de culte sota el patrocini de Sant Quirze i Santa Julita són molt antics. Així doncs, hi ha una possibilitat que les seves arrels, si reculem en els segles, arribin fins en aquell temps tant llunyans d'especial veneració.

Mn. Martirià Brugada, Pvre., temps enrera, va publicar al Full Parroquial del nostre Bisbat de Girona que aquests Sants tenen dedicades les parròquies d'Arbúcies, Vilademat, Campllong, Merlant de Porqueres, i capelles a Lloret, Calella, Llers, Rabós d'Empordà, el Pla de Vilademat i l'antic monestir i parròquia de Sant Quirze de Colera.

Mn. Josep.