| AJUNTAMENT
DE CAMPLLONG ASSISTENTS ORDRE DEL DIA: 1r.- Pla d’ordenació urbanística municipal de Campllong (POUM). Aprovació inicial. 2n.- Mancomunitat intermunicipal amb el municipi de Riudellots de la Selva per l’abastament d’aigua potable en alta i promoció de polítiques de l’aigua. Inici tràmits. 3r.- Despatx ordinari.
El Sr. Freixas indica que vol afegir algunes matisacions més en relació a punts d’interès del Pla d’ordenació urbanística municipal, com a continuació de les que ja va apuntar en la indicada sessió. Es refereix, en primer lloc, a la previsió d’habitatges socials, per als quals, a banda del sector que ja es determina inicialment per a promoció pública d’habitatges destinats de forma preferent als joves del poble, ha d’afegir-se el 10 % que amb la mateixa finalitat d’habitatge protegit o de preu taxat, caldrà reservar en cada un dels sector de sòl residencial previstos i que es desenvolupin en el futur. Segueix al·ludint la diferència entre el desenvolupament previst per a les zones qualificades com a sòl urbà, les quals es podran tirar endavant quan als propietaris els interessi; i els sectors de sòl urbanitzable delimitat, que són els que en realitat comporten les previsions més importants en quant a creixement. En aquests el desenvolupament s’ha previst escalonat i gradual; així, sigui quin sigui el sector que presenti primer el projecte pertinent per a iniciar el procés urbanístic, el que quedi segon, no podrà endegar fins que en el primer no s’hagin consolidat edificacions en un 50%. Pel que fa a l’ampliació del sector industrial (SUD 3) la previsió és idèntica i no es podrà iniciar el procés per mentre l’actual àmbit industrial (PP Les Ferreries), no hagi assolit el percentatge del 50 % d’edificació. Aquestes mesures pretenen aconseguir que el Pla tingui una vigència més llarga i que el poble creixi seguint el ritme que necessiti; es a dir, que es creixerà, però poc a poc i sense presses. El Sr. Xavier Esteva pren la paraula i efectua les següents manifestacions: En primer lloc volem fer públic l’agraïment del nostre grup a la consideració que ha tingut el Sr. Alcalde d’aplaçar una setmana la discussió de l’aprovació inicial de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Campllong per tal que en tinguéssim temps de revisar-ne el contingut més enllà d’un simple cop d’ull. Creiem que tots els aquí presents som conscients que el que estem discutint no es un tema de menor importància, sinó tot el contrari; el què conjuntament aquí decidim tindrà uns efectes que canviaran per sempre, sigui per bé o per mal, la realitat del que és el poble de Campllong. Donada la importància que ens mereix aquesta decisió crèiem fermament que val la pena destinar-hi a aquest tema tantes converses, discussions, consideracions i temps com convingui, doncs aquest Pla d’Ordenació Urbanística tindrà efectes reals sobre el poble de forma immediata però també en definirà l’evolució pels propers 20/30 anys. En definitiva, el que aquí estem posant en consideració és quin poble volem pels nostres fills. A ningú dels presents tampoc se li escapa que som, avui per avui, un poble petit. I en un poble petit en que tothom sap que té i que fa, tampoc a ningú dels aquí presents, ni a ningú dels nostres veïns, se li escapa que el projecte que tenim sobre la taula implica unes requalificacions de sòl que afectaran molt directament unes persones concretes del poble. Aquestes persones, amb noms i cognoms, tal com està previst en el POUM que avui portem a aprovació, una vegada urbanitzats aquests terrenys requalificats, els significarà uns importantíssims beneficis econòmics. Aquest fet, però, tampoc no ha de ser cap obstacle per aprovar el POUM que el consistori cregui que ha d’ordenar el disseny i el model de creixement del nostre poble pensant en el bé comú que significa la correcta ordenació urbanística del municipi. No ens podem permetre el luxe, doncs, de plantejar aquest debat esbiaixat d’inici, ni que sigui només per l’ombra de la sospita, per petita que sigui, de l’interès particular, sinó que s’ha de plantejar com un debat per a l’interès i benefici de tot el poble de forma el màxim de clara, neta i transparent i el més allunyada possible de cap mena de suspicàcia. Es aquí on volem plantejar de forma pública, en interès d’aquesta transparència i per tal d’evitar qualsevol sospita d’interès en la tramitació d’aquest POUM de Campllong el següent prec: “Demanar al Sr. Lluís Freixas i Vilardell, que suma a la seva condició d’alcalde la de constructor i promotor en el municipi i també la de propietari de terrenys que es preveuen requalificar com a sòl urbanitzable (si no vaig errat té tots els papers de l’auca) i al Sr. Joan Gumbau i Vilà que suma a la seva condició de 1r Tinent d’alcalde també la condició de familiaritat directe (fill) amb la propietat d’un important percentatge dels terrenys previstos a requalificar com a sòl urbanitzable en el pla proposat: que mentre es discuteixi aquest pla urbanístic s’abstinguin en la deliberació, votació, decisió i execució d’aquest pla”. Ens sembla que si ho fem així el grup de govern manté la majoria, el grup de govern compta amb l’assistència al ple del regidor assignat a l’àrea d’urbanisme i que també el pot presidir donat que també ocupa la segona tinència d’alcaldia i, crec sincerament, que tots plegats donarem al poble un exemple clar de la voluntat de treballar pel bé de tot el poble i allunyarem plenament les sospites de possibles interessos particulars.” El Sr. Freixas respon que, com ve saben tots els regidors, el POUM és un instrument de caràcter general que compren tot el territori del terme municipal; en el Pla hi entra tot: totes les finques, totes les construccions; es a dir, que afecta a tots els veïns i veïnes que són propietaris d’una peça de terra, d’un camp o d’una casa en el terme municipal. Per tant, considero que la abstenció que demaneu no es ni oportuna, ni necessària, ni justificada, per què en aquest cas només podria votar un dels que som a la taula. El Sr. Esteva indica que, efectivament, hi ha supòsits que resulta evident que no s’ha d’aplicar l’abstenció, com per exemple quan es decideixen les dietes dels regidors, però en el cas concret del planejament urbanístic resulta clarament diferent, atès que més endavant, quan es tramitin els instruments de desenvolupament d’aquest Pla que ja no tindran el caràcter general que ara s’al·lega, si que caldrà que s’abstinguin aquells que hi figurin com directament afectats; per tant, i això és el que proposem, per a tal de donar imatge de transparència, etc., seria oportú que ara ja, de forma avançada, els que hi figuren implicats de forma principal i evident no participin en la decisió a adoptar. El Sr. Freixas repeteix els arguments abans exposats i afegeix que cal tenir present que l’acord que es proposa al Ple, així com la resta d’actuacions que se seguiran a l’Ajuntament, no són més que tràmits del procediment d’aprovació del planejament, mentre que correspon a la competència de la Generalitat –Comissió Territorial d’Urbanisme— la seva aprovació definitiva i serà aquesta resolució la rellevant a efectes d’impugnació, recursos, etc. Que en el moment actual, ell mateix i el Primer Tinent d’Alcalde, Sr. Joan Gumbau, de qui es demana l’abstenció, no són promotors ni constructors de res i que si algun dia ho arriben a ser, s’abstindran de participar en els procediments que se segueixin, tal com ara se suggereix, i sense que ningú no els hi hagi de dir. Tot seguit, l’Alcalde demana als assistents que si no hi ha cap més qüestió a tractar, es passi ja a la votació del Pla d’ordenació urbanística municipal, de conformitat i en els termes de la proposta elaborada. El Sr. Xavier Esteva intervé i manifesta que si que vol referir-se a altres aspectes, donat que el que s’ha exposat fins ara, per raons evidents, era de caràcter previ, així doncs, abans de sotmetre a votació el POUM de Campllong també voldríem exposar les següents dades i consideracions: En els darrers 25 anys (1979-2003) no ens hem mogut de 338 habitants. Va baixar fins 262 habitants l’any 91 i s’ha anat recuperant progressivament fins els 338. El jovent del poble nascut entre els anys 60 i 80, que són els que, si haguessin continuat al poble, ara serien pares i son els que havien de fer créixer el poble, malauradament, la majoria han tingut de marxar als pobles veïns. Actualment ens deurem moure pel voltant de les 370 persones empadronades al poble. La previsió del POUM que tenim al davant es de 200 habitatges tipus ciutat jardí . Si pensem que aquest tipus d’habitatge es per una família de 4 persones, signifiquen 800 nous habitants al poble. Volem i necessitem triplicar la gent del poble? El Sr. Freixas respon que per això ha explicat abans la importància del sistema previst de desenvolupament escalonat i progressiu, per a evitar un creixement sobtat o descompensat en el territori. El Sr. Esteva continua comentant el següent: El sòl urbà urbanitzable a data d’avui esta consolidat amb edificació al voltant del 45%. També es cert que el què no està edificat tampoc està a la venda, perquè un percentatge important d’aquestes parcel·les estan en mans de persones o empreses que no els interessa vendre i, o bé especulen amb el preu, o son promotors que ho vendran ja amb la casa feta. Aquest fet no tindria tanta transcendència si no fos perquè han estat en aquest estat des de fa molts anys. Acaparen el sòl i en limiten l’oferta encarint preus. Anar requalificant el sòl no és l’única manera d’augmentar l’oferta. L’Ajuntament té potestat per establir normatives que ho impedeixi o ho limiti. Anualment es donen entre 2 i 6 llicències d’obres anuals segons sigui l’any. Si en consideren un promig de 4 per any, ens porta a un pla amb visió per a 50 anys. O estem fent un pla a molt llarg termini o el que volem es fer créixer el poble molt ràpidament. Perquè? El model de ciutat jardí no creiem que sigui el model pensat per al jovent de Campllong sinó que ho veiem més com una urbanització d’alt nivell per la gent de Riudellots, Cassà i els neorurals gironins. Com es possible que el pla només prevegi la construcció de cases entremitgeres (adossades) si són d’habitatge social?. Volem un poble de xalets amb quatre cases adossades per complir amb l’expedient? El Sr. Freixas respon, que això no és així; les previsions que contempla el POUM són de 15 habitatges per hectàrea; descomptant la vialitat, cessions, etc. la superfície de les parcel·les pot ser de 320m2; a banda hi ha la reserva del 10 % del sostre edificable per a habitatges de protecció social. I s’hi ha d’afegir el 10% d’aprofitament mig que correspondrà en cada sector a l’Ajuntament i que també tindrà la mateixa destinació; així doncs, estem parlant d’un total de 20 % d’habitatge protegit. El Sr. Esteva continua exposant que pel que fa al polígon es mentida que es fa per donar feina a la gent de Campllong. Diguem-ho clar. Es fa per diners, però després n’hem d’aguantar les conseqüències, es diguin perllongació de l’Eix Transversal, problemes amb l’aigua i problemes amb la potència d’enllumenat. Campllong, tradicionalment, no en fa prou amb la pròpia gent pels llocs de treball que hi ha disponibles al municipi i en necessita anar a buscar en els pobles veïns. És simptomàtic que les al·legacions que s’han fet sobre el polígon, s’han estimat especialment les que signifiquen incrementar el sòl industrial, es a dir, fer créixer el polígon. La Sra. Serra afegeix que es permet arrancar un bosc per incrementar els terrenys industrials en benefici dels propietaris, tot i que aquest bosc es va cremar fa anys i ara és de matolls. El Sr. Freixas respon que si es cert que es permet d’arrancar la part immadura del mig però s’obliga a replantar a la franja en una superfície igual; que els m2 de boscos existents són intocables, malgrat la seva qualificació de sòl urbà industrial, no es poden arrancar. Aquest bosc s’haurà de replantar al costat del perímetre del polígon que ja esta format per bosc, el qual el POUM el qualifica com a protecció forestal, i les edificacions hauran de construir-se respectant la franja de seguretat d’incendis. Igualment comenta que l’ampliació del polígon s’ha plantejat amb molta coherència: compren uns terrenys que pot dir-se constitueixen ja una bossa dins del propi sector industrial, amb el que limiten en 1500 metres; els propietaris, cal dir-ho, tots hi estan d’acord i també per evitar especulació s’ha previst el seu desenvolupament condicionat a la consolidació de l’actual, en quan a edificacions, en un mínim del 50 % de la seva superfície total. El Sr. Esteva afegeix que actualment ja hi ha problemes amb tema llum i tractament d’aigües residuals; per tant, en aquestes circumstàncies, és lògic pensar en ampliar el seu àmbit?. El Sr. Freixas contesta que en les sessions ordinàries ja s’ha anat informant al Ple de les gestions efectuades i de les reunions mantingudes amb diferents organismes i autoritats per tractar aquests temes. En el moment actual, i fa molt pocs dies, s’ha encarrilat el tema de la depuradora i, igualment, molt recentment li han comunicat la propera solució del tema de FECSA-ENDESA, amb una ampliació de la potència molt superior a la que es demanava; per tant, ara per ara tot està en vies de solució. Igualment, s’ha de pensar que el desenvolupament d’aquest sector requerirà la tramitació d’un pla parcial i altres instruments de planejament que en tot cas podran establir les mesures adients per a evitar qualsevol problema o establir si s’escau les solucions oportunes. Per finalitzar el Sr. Esteva es torna a referir a la zona urbana en els següents termes: hi ha estudis que consideren inviable a futur el model de ciutat jardí perquè aprofita poc el sòl disponible i encareix els serveis a la resta de contribuents del poble en qüestió (augmenta molt la superfície a cuidar - enllumenat, escombraries, zones verdes, aigua i clavegueram- per un augment proporcionalment molt més petit de la població). Per tant aquest increment de despeses els acabarem pagant els que ara ja som al poble. Aquest és el model de creixement de Campllong?. El Sr. Freixas replica que al sector de La Rectoria, tot va amb cases adossades, el sector de Can Pou i l’església també tenen previst aquest tipus de construcció. En els nous sectors es podran fer cases aparellades i també cases adossades (el 10% reservat a habitatge de protecció social i el 10% que correspondrà a l’aprofitament mig) i la resta seran parcel.les més gran, en tot cas el ventall es suficient i compensat. La Sra. Serra afegeix que s’està aplicant un model de creixement que avui en dia tothom ataca i qualifica d’inadequat. El Sr. Freixas comenta que aquesta consideració no és del tot certa. Avui per avui es dona una especulació molt alta que fa que el preu del sol estigui sobrevalorat, però més endavant es poden prendre mesures per adequar-ho. Que la proposta cobreix els tres tipus de demanda o necessitat que es pot donar: la de parcel·les àmplies, la d’habitatge aparellat i finalment la d’habitatge social. Aquest és precisament l’objectiu del Pla, donar resposta a totes les expectatives. No produint-se cap més intervenció, el Sr. Freixas indica que s’afegeix a la documentació inicial del POUM, i concretament al catàleg de masies, un annex de 16 fulls que comprèn les “fitxes” de les cases de pagès de menys de 50 anys d’antiguitat, tal i com ja va comentar en la sessió anterior, per quant s’havien omès tot hi figurar aquestes assenyalades al plànol del mateix catàleg. El contingut de la proposta resta, doncs, com segueix: “ 1.- PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CAMPLLONG. APROVACIÓ INICIAL. Com a continuació d’actuacions incoades l’any 2001 per a renovació del planejament urbanístic municipal; després d’adaptar els diversos documents preparatoris elaborats en un inici a les determinacions de les noves disposicions legals dictades successivament i, concretament, a la Llei 2/2002, de 14 de març d’urbanisme, el seu Reglament de desenvolupament parcial - Decret 287/2003, de 4 de novembre - i a la recent modificació de la primera norma indicada, aprovada per Llei 10/2004, de 24 de desembre; i havent-se sotmès a estudi i valoració les al·legacions formulades en el termini d’exposició pública dels treballs preliminars aprovats en data 22 de desembre de 2003 (BOP núm. 10, de 16 de gener de 2004); s’ha conclòs la redacció del Pla d’ordenació urbanística municipal que resta integrat pels documents preceptius, segons detalla l’art. 59 de la Llei d’urbanisme abans esmentada, en la seva redacció modificada per la Llei 10/2004, igualment al·ludida. Per tant, en el present estat, procedeix de continuar els tràmits preceptius per a l’aprovació del Pla indicat, per a la qual cosa i de conformitat amb les determinacions contingudes als arts. 83 i 70 de la Llei d’urbanisme i arts. 3 i 6 del Reglament de desplegament parcial; el sotasignat Alcalde proposo al Ple municipal l’adopció d’acord en els següents termes: 1r.- Aprovar inicialment el Pla d’ordenació urbanística municipal de Campllong, redactat per l’arquitecte Sr. Adrià Felip i Campistol i composat per: memòria (14 fulls), normes urbanístiques ( 60 fulls), annexes normatius (54 fulls), annexes catàlegs (108 fulls), agenda de les actuacions i avaluació econòmica financera (8 fulls) i 18 plànols numerats com segueix: 1i, 2i, 3i, 4i, 5i, 6ai, 6bi, 7i, 8i, 9i, 1o, 2o, 3o, 4o, 5ao, 5bo, 5co, 5do. 2n.- Sotmetre el Pla indicat, degudament diligenciat, indexat i acompanyat de l’informe ambiental elaborat per Estudis i Projectes Empordà SL, a exposició pública pel termini d’un mes, mitjançant edicte al taulell oficial de l’Ajuntament, a la web corporativa --wwwcampllong.com--, al Butlletí Oficial de la Província i anuncis que s’inseriran en dos dels diaris de major divulgació en l’àmbit d’aquest municipi. El termini indicat es computarà a partir de la data del darrer dels anuncis referits que aparegui publicat i en el seu decurs els interessats podran consultar a les oficines municipals --C/ Església, 21, 17457 Campllong--, en l’horari habitual --de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i els dijous de 18 a 20 hores--, junt amb el Pla aprovat que conté la definició d’objectius i el programa de participació ciutadana, l’expedient tramitat amb els treballs de redacció preliminars que permeten percebre els criteris, alternatives i solucions plantejades en aquest. 3r.- Suspendre l’atorgament de llicències de parcel.lació de terrenys, d’edificació, reforma, rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal·lacions o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial, pel termini d’un any a comptar des de la data d’adopció de la present resolució, en els sectors en que el Pla aprovat comporta modificació del règim urbanístic i que resten identificats gràficament en el plànol núm. 9i de delimitació d’àmbits subjectes, el qual romandrà, igualment, a disposició del públic a les oficines municipals –a l’adreça i horaris indicats— durant tot el període de vigència de la suspensió. La suspensió disposada es publicarà, igualment, mitjançant anunci al taulell oficial de l’Ajuntament, a la web municipal i al Butlletí Oficial de la Província.” A continuació, es procedeix a la votació de la proposta ,amb el següent resultat: Vots a favor: 5 (CiU)
“ Atès que en els darrers anys s’ha plantejat com a necessitat aconseguir proveir aigua per a abastament de la xarxa pública de subministrament des de fons externes als aqüífers locals, en motiu dels problemes de qualitat química que presenten les captacions que es nodreixen d’aquests i, concretament, per l’excés de fluor que s’hi concentra. Donat que en funció de la necessitat exposada i per a tal de solucionar la greu problemàtica que genera i que afecta igualment el municipi veí de Riudellots de la Selva, per l’Agència Catalana de l’Aigua va projectar-se una conducció per a connectar la xarxa municipal d’abastament a l’artèria anomenada Costa Brava Centre, en terme municipal de Cassà de la Selva, havent-se compromès l’esmentada Agència a dur a terme l’obra i finançar-ne el 50 % del seu cost total. Considerant que ambdós municipis han assolit acord per a repartiment dels costos de l’obra, en la part no suportada per l’ l’Agència Catalana de l’Aigua, preveient a l’efecte les consignacions oportunes en llurs respectius projectes de pressupost per a l’exercici actual. Atès que l’Agència Catalana de l’Aigua, en funció del caràcter compartit de la conducció, exigeix que la seva gestió i explotació resti garantida mitjançant l’establiment d’una única administració, a qui s’entregaria l’obra un cop realitzada, havent suggerit al respecte com a forma organitzativa adient el d’una mancomunitat intermunicipal a constituir per els dos ajuntaments afectats. Vist el contingut de l’informe emès per la Secretària Interventora municipal, del dia d’ahir, relatiu als tràmits procedimentals que es requereixen per a la creació d’un ens local del tipus al·ludit; i amb l’objectiu i finalitat de fer possible, com s’ha dit, l’execució de l’obra repetida; el sotasignat Alcalde, a l’empara del que determina l’art. 117 del text refós de la Llei 8/1987, municipal i de règim local de Catalunya (aprovat per decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril), proposo al Ple l’adopció d’acord en els següents termes: 1.- Promoure la creació d’una mancomunitat per a abastament d’aigua potable en alta dels municipis de Riudellots de la Selva i Campllong, des de l’artèria Costa Brava Centre, la gestió i explotació de la conducció a construir amb aquesta finalitat i la promoció de polítiques de gestió, estalvi i depuració d’aigües. 2. Designar l’Alcalde, Sr. Lluís Freixas i Vilardell i el 1r. Tinent d’Alcalde, Sr. Joan Gumbau i Vilà, per a integrar en representació de la Corporació la comissió que ha de redactar el projecte d’estatuts de la mancomunitat, en acompliment de l’art. 118.1 del mateix text refós indicat. 3.- Traslladar el present acord a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i proposar que sigui l’esmentada Corporació la que actuï com a administració promotora i coordinadora del procés de mancomunació.” El Sr. Xavier Esteva sol·licita la paraula i manifesta si és correcte de pensar que, tractant-se d’una connexió a una conducció que és propietat del Consorci de la Costa Brava, per part d’aquest organisme es pot limitar o restringir el subministrament en èpoques d’escassetat. Respon el Sr. Alcalde que, efectivament, això pot passar, si bé en períodes curts, un mes a l’estiu, en els moments de més calor; que de tota manera espera que l’ACA determini i imposi les condicions adients per a evitar-ho, donat que actualment està negociant el sistema per a fer circular més aigua per l’artèria, de forma que els problemes que es produeixen a l’estiu a la costa no es donin, perquè d’aigua n’hi ha prou, el que passa és que no ens n’hi arriba tota la que necessiten. El Sr. Xavier Esteva pregunta si el polígon disposa de dipòsit d’aigua, d’on prové l’aigua i si aquest està connectat al dipòsit municipal de la zona urbana. L’Alcalde respon que al sector Les Ferreries hi ha un dipòsit de 1.000.000 litres i que hi ha un “bypass” entre la xarxa del polígon i la del nucli urbà, que pot funcionar tant en un sentit com en l’altra; això de moment no es pot fer per que en l’esmentat sector no tenen pràcticament subministre doncs el consum és irrisori, però quan estigui tot en funcionament es podrà optar per que el nucli urbà se serveixi si s’escau del seu dipòsit. Tant aquest dipòsit indicat, com el del nucli urbà tindran connexió amb la conducció del Pasteral. El Sr. Freixas segueix indicant que, per altra banda, si bé, en un principi es va pensar que POLINGESA, per comptes de construir un pou en el sector Les Ferreries, podria finançar el cost de la conducció de connexió a l’artèria que correspongui al municipi de Campllong; el plantejament més recent és que és millor que efectivament construeixi l’indicat pou i es garanteixi un cabdal important d’aigua pròpia, mentre que del finançament de l’obra se’n faci càrrec de l’Ajuntament amb els recursos que consideri pertinents. No produint-se cap més intervenció se sotmet la proposta a votació, resultant aprovada per unanimitat de tots els assistents.
El Sr. Alcalde informa als regidors del contingut de les següents resolucions: § Del dia 27 de setembre de 2004, de concessió d’una llicència d’obres menors a Endesa Distribución Electrica – Exp. 35/2004, al camí d’accés de Llambilles. § Del dia 20 d’octubre de 2004, de concessió llicència ambiental annex III a la companyia Restaurant Can Xiquet SL. per l’activitat restaurant – Exp. 3/2002. § Del dia 22 d’octubre de 2004, d’autorització de canvi de titular a favor del la societat VUELO AL SUR, SL, de l’activitat de restaurant de la finca anomenada Mas Canyet. § Del dia 28 d’octubre de 2004, d’aprovació de liquidacions de l’impost sobre l’increment de valors dels terrenys de naturalesa urbana Exp. 1/2004 (39.13.- €), 2/2004 (12.64.- €), 3/2004 (37.13.- €) i 4/2004 (56.19.- €). § Del dia 28 d’octubre de 2004, d’aprovació de liquidacions de l’impost sobre l’increment de valors dels terrenys de naturalesa urbana Exp. 5/2004 (4’92.- €) i 6/2004 (14’43.- €) § Del dia 2 de novembre de 2004, d’aprovació de la liquidació per utilització privativa o aprofitament especial del domini públic local, en la modalitat prevista per a companyies explotadores de serveis o subministrament que afecten la generalitat o una part important de la població a la companyia Endesa Energia, SA per import 4.319’18.- €. § Del dia 5 de novembre de 2004, d’autorització de segregació dels solars 33b i 34 del Pla Unitat de Desenvolupament Lineal III a favor de Joan i Francesc TauleriaVisa. § Del dia 18 de novembre de 2004, d’autorització de segregació de solar al carrer Baixada de Can Pou a favor de la Sra. Maria Barnés i Tarrés. § Del dia 24 de novembre de 2004, disposant l’obertura de la sepultura del nínxol núm. 36 del cementiri municipal i la corresponent exhumació de les restes cadavèriques i la seva immediata reinhumació a l’ossera habilitada. § Del dia 9 de desembre de 2004, autoritzant segregació de finca al carrer Sant Dionís cantonada carrer del Remei. § Del dia 10 de desembre de 2004, delegant al regidor Joan Gumbau i Vilà la facultat d’autoritzar matrimoni civil entre els Srs. Alberto Borrego i Ioulia S. Kretova. § Del dia 13 de desembre de 2004, nomenant a la Sra. Sílvia Tubert i Borrell funcionària d’aquesta corporació. § Del dia 13 de desembre de 2004, comunicant a Farbos SCL acompliment de condicionaments imposats respecte de l’eficàcia de la llicència urbanística atorgada exp. 29/2003. § Del dia 14 de desembre de 2004, aprovant liquidació núm. 7/2004 de l’Impost sobre Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana. § Del dia 17 de desembre de 2004, concedint llicencia urbanística a la Sra. Ma. Teresa Figueras i Falgàs per arranjament d’una part de l’habitatge situat a Can Figueras (exp. 34/2004). § Del dia 21 de desembre de 2004, autoritzant segregació d’una finca en l’àmbit Pla Parcial Unitat Desenvolupament Lineal III (Passeig de Campllong cantonada C/ de la Pau). § Del dia 27 de desembre de 2004, concedint llicencia urbanística a Xavier Alsina S.A. per arranjament d’una part de les oficines a Ca l’Alsina (exp. 36/2004). § Del dia 28 de desembre de 2004, resolent comparèixer i personar-se l’Ajuntament com a part demandada en recurs procediment abreujat 431/2004 promogut per Endesa Energia SAU contra desestimació de recurs de reposició interposat contra aprovació de liquidació tributària en concepte de taxa per aprofitament especial del domini públic local, exercici 2003. § Del dia 3 de gener de 2005, contractant temporalment a la Sra. Mireia Besalú i Asturiol per a desenvolupament de tasques d’auxiliar administrativa i atengui el treball de gestió derivat de l’organització de la Fira Comarcal de Primavera. § Del dia 20 de gener de 2005, reconeixent un trienni a la funcionària Sílvia Tubert i Borrell. § Del dia 15 de febrer de 2005, autoritzant segregació de finca Pla Parcial Unitat Desenvolupament Lineal III (Parcel·les 19a i 19b). § Del dia 8 de març de 2005, concedint al Sr. Josep Masó i Arnau llicència de primera ocupació de l’habitatge situat al C/ Sant Jordi 34. § Del dia 9 de març de 2005, disposant la devolució al Sr. Josep Masó i Arnau de la fiança constituïda en concepte de residus de la construcció d’habitatge. § Del dia 9 de març de 2005, autoritzant el canvi de titularitat a favor de la societat Ramadera de Campllong SL de la llicència atorgada pel funcionament de l’activitat d’explotació ramadera de 100 vedells d’engreix (Exp. 6/1999). Els reunits d’en dones per assabentats. I no havent-hi cap més assumpte per tractar, és dóna
per finalitzada la reunió. Són les 10’25 hores de
la nit.
|